Ecoanarquisme

Tot i que la bandera verda i negra és principalment representativa de l'anarcoprimitivisme, també s'associa amb l'ecoanarquisme, en combinar el verd del ecologisme amb el negre de l'anarquisme.

L'ecoanarquisme (o anarquisme verd) és una corrent dins de l'anarquisme que posa un especial èmfasi en els temes mediambientals. La teoria ecoanarquista és aquella que estén la ideologia anarquista més enllà de la crítica de les interaccions humanes, i inclou també una crítica a les interaccions entre humans i no humans.[1] Aquesta teoria sol culminar en una praxi anarquista revolucionària que no es dedica merament a l'alliberament humà, sinó que inclou una certa forma d'alliberament no-humà,[2] i que té per objectiu d'aconseguir una societat anarquista sostenible des d'un punt de vista mediambiental.

D'entre les primeres influències del moviment, destaquen Henry David Thoreau, Lev Tolstoi[3] i Élisée Reclus.[4] En el segle xix, va emergir l'anarconaturalisme com a fusió de l'anarquisme amb les filosofies naturistes dins dels cercles de l'anarcoindividualisme de França, Espanya, Cuba,[5] i Portugal.[3][6] Les principals corrents contemporànies (algunes de les quals s'exclouen mútuaments) inclouen l'anarcoprimitivisme, que presenta una crítica a la tecnologia i defensa que l'anarquisme s'adiu més a maneres de viure pre-"civilitzades"; l'anarquisme vegà, que considera que l'alliberament humà i l'animal són indestriables;[7] i l'ecologia social, que defensa que la dominació jeràrquica de la natura deriva de la dominació dels humans pels humans.[8]

  1. «Green Anarchism: Towards the Abolition of Hierarchy» (en anglès). Freedom, 29 agost. [Consulta: 1r novembre 2017].
  2. «Steve Best on total liberation» (en anglès). Dr. Steve Best. [Consulta: 1r novembre 2017].
  3. 3,0 3,1 «EL NATURISMO LIBERTARIO EN LA PENÍNSULA IBÉRICA (1890-1939)» (en castellà). Jose Maria Rosello, 02-01-2016. Arxivat de l'original el 2 de gener 2016. [Consulta: 2 novembre 2017].
  4. «The pioneers» (en anglès), 25-10-2012. Arxivat de l'original el 25 d’octubre 2012. [Consulta: 2 novembre 2017].
  5. «Introduction to Anarchism and countercultural politics in early twentieth-century Cuba» (en francès). Kirwin R. Shaffer. Arxivat de l'original el 12 d’octubre 2013. [Consulta: 2 novembre 2017].
  6. Diez, Xavier. LA INSUMISIÓN VOLUNTARIA. EL ANARQUISMO INDIVIDUALISTA ESPAÑOL DURANTE LA DICTADURA Y LA SEGUNDA REPÚBLICA (1923-1938). 
  7. «'Animal Liberation and Social Revolution'» (en anglès). The Anarchist Library. Brian A. Dominick. [Consulta: 2 novembre 2017].
  8. "Si bé totes les formes d'anarquisme modern consideren que tenen una dimensió ecològica, la corrent específicament eco-anarquista dins de l'anarquisme té principalment dos punts focals: l'ecologisme social i el primitivisme." (An Anarchist FAQ by Various authors Arxivat 2018-06-15 a Wayback Machine.)

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search